Sessio 11: La fragua de Bel

L’Éxtasis Infernal no es un simple establiment; es una experiència construïda per captivar les ànimes amb la mateixa elegància amb què es presenta un banquet. Situat enmig del l’Emporio Errante, aquest hotel i restaurant de luxe es presenta com un oasi impossible. Les seves parets canvien segons els desitjos dels hostes, convertint-se en palaus de flames dansants, illes on el mar es de lava, o biblioteques amb llibres que gemeguen quan els obres.

Mahadi va rebre personalment tralari que te vi en el seu primer dia. Amb una elegància calculada, va ser clar en el seu advertiment: "Aquí, la satisfacció del client és absoluta. No hi ha marge d’error. I recorda, tot té un preu."

Durant els primers mesos, tralari que te vi es va mostrar patosa en la seva formació com a cambrera. La seva inexperiència gairebé la condemna; els supervisors es plantejaren si seria més útil al menú que al servei. Però, després de quatre mesos d’entrenament intensiu, va superar les expectatives, guanyant-se un lloc entre el personal.

El primer dia oficial de feina va ser una prova de foc. Va ser assignada a una taula privada de deu kenku, unes criatures sorolloses i incontrolables, obsessionades amb el licor que s’acumulava sobre la taula. Havien triat una sala d’aires refinats: un restaurant amb els màxims luxes dignes d’una estrella Michelin.

Els plats servits eren tan extravagants com grotescs, el menjar per als menuts eren cucs vius que els cambrers devien mastegar i regurgitar. tralari que te vi , amb mà tremolosa però ferma, i la boca ben seca, va fer la seva feina sense errors visibles.

Durant el servei, tralari que te vi va parar l’orella a una conversa a la taula del costat. Un diable vestit d’or negre parlava amb altres éssers infernals sobre qüestions perilloses:"Els contractes amb Mordekainen s’han de segellar demà, o Mahadi perdrà la seva posició davant d'ell... I ja saps com ens tracta sempre." "D’acord, es segellaran, però que Arkhan el Cruel i Krull no descobreixin la nostra implicació."L’arribada sobtada de Mahadi va tallar la conversa:"Sobretot, recordin que això mai ha estat parlat. I encara més important: vosaltres mai heu estat aquí."

Dos anys després, tralari que te vi ja era una de les cambreres més respectades de l’Éxtasis Infernal. Havia guanyat la confiança de Mahadi , i aquest la va assignar a un servei crític. L’amic íntim de Mahadi , l’arxidiable Rafael , es reunia amb la mismissima Zariel . La notícia havia sacsejat el personal, l’atenció al detall es va elevar fins a nivells inhumans.

La sala on se celebrava el banquet era espectacular: una rèplica d’una gran sala medieval noble. Rafael i Zariel seien a extrems oposats d’una taula llarguíssima, separats per deu metres que semblaven un abisme. L’ambient era tens i solemne, i tot el personal portava vestimentes elaborades que semblaven extretes de quadres renaixentistes.

tralari que te vi va ser encarregada de servir el plat principal. Quan Mahadi li va lliurar la safata coberta amb un dom màgic, li va xiuxiuejar amb un to melós i amenaçador:"Aquesta nit, seràs part de la història. Quan destapis aquesta safata, tots et recordaran."

Quan tralari que te vi va aixecar el dom, va revelar el cap d'una figura viva, maquillada a la perfecció per ser una replica identica de Karlach , amb la boca ben oberta s'observava que en el interior contenia una amanida exquisita. El segon plat que va entregar tralari que te vi va ser una bag of holding plena d’espaguetis a la carbonara. Rafael va esclafir en una riallada eufòrica en veure el menú, mentre Zariel no va mostrar cap emoció. L'ambient era tens.

El quart any de servei havia arribat al seu final. Mahadi va convocar tralari que te vi al seu despatx, una sala plena de mapes d’ubicacions desconegudes i relíquies de móns oblidats. Amb el seu somriure inalterable, Mahadi li va parlar amb una barreja de pesar i determinació:"Els quatre anys han acabat. Un pacte és un pacte. M’apena perdre algú com tu, però més m’apena saber que no recordaràs res del que has viscut aquí. Tot ha estat... memorable, però els secrets s’han de mantenir."

Amb això, Mahadi va agafar una ampolla amb aigua del riu Estigi i la va vessar sobre el front de tralari que te vi . Els records dels seus anys a l’Éxtasis Infernal es van esvair com fum. "Espero no retrobar-nos. Marxa amb pau."

Capítol 5: El Cor de la Fragua

Capítol 6: Els Arbres Ponedors

Capítol 7: La Colina de Haruman