Acto II: La muerte es solo el principio. Parte 1-2
General Summary
Amb els ulls clavats a l’horitzó i els cors pesants de preguntes sense resposta, els Capitans arribaren a Teryndal. El camí cap a Aurengard s'obria davant seu, però el pes dels penjolls misteriosos i les robes cerimonials que havien trobat damunt els seus cossos en despertar seguia sent un enigma aclaparador. Què significaven? I sobretot… qui els havia posat allà?
A Teryndal, l'ombra d'un misteri antic persistia: la desaparició de Adria Luminis, la clèrigua enviada pel Comitè del Alba. A l’interior de l’església principal, en una sala marcada pel silenci i la pols del temps, Jack i Krataklar van caure víctimes d’un llibre maleït, sent absorbits brutalment cap a un pla eteri, presoners d’un pacte demoníac. Els altres, Kar’gat, Kinlung, Wotan i Musashi, van quedar cara a cara amb l’arquitecte d’aquella trampa: Zar’gul, un dimoni d’infern profund, invocat segles enrere i mai del tot expulsat.La batalla fou titànica. Zar’gul desfermà la seva fúria, la seva carn crepitava amb foc negre, i el plor de les ànimes perdudes s’escolava entre les parets de l’església.Amb determinació, Kar’gat inicià un ritual de protecció, consagrant de nou el temple sagrat. Els portals començaren a tancar-se. Zar’gul, atrapat sense accés als seus llaços dimensionals, començà a perdre poder. I allà, en aquell moment de flaqueja, fou vençut.Amb el dimoni derrotat, Adria Luminis fou alliberada, esgotada però viva.
Krataklar va aconseguir salvar al capitá Jack, en una carrera aferrissada per sortir del món de les tenebres de Zar'gul. Un troç de metall rar havia aparegut a la seva motxilla, un troç de Hierro de Ascuas.
Embarcats cap al nord a través del riu, viatjaren amb un vaixell carregat de matèries primeres en direcció a Aurenport. Però a Rivaholt, a la vora de les aigües termals Brisa Templada, el perill esdevingué imminent. De les ombres i les coves, sorgiren els Drows. La lluita fou desesperada, les forces dels Capitans foren posades al límit, i molts ciutadans de Rivaholt foren atrapats en el caos. Entre les flames i el fum, en un moment de calma fingida mentre interrogaven a la Drow que havien capturat, es va parar el temps pels capitans i va aparèixer Eryandra Xil’Tharon. Va triar a Kinlung, a qui va descongelar i permetre veure-la en persona.
“On és… el segon cor?” —preguntà amb una veu que glaçava la sang.
Al no obtenir resposta, va entrar a la ment de Kinlung per veure-hi els secrets que hi amagava, al no obtenir la resposta que volia, un lleu somriure mentre acariciava el penjoll que portava Kinlung penjat, es va esvaneir tal com avia arribat. Amb ella va desaparèixer la Drow que els capitans estaven interrogant.
Els Capitans, ferits i enfurismats, acabaren amb els Drows restants amb brutalitat. Mig Rivaholt quedà en flames, i si bé l'amenaça fou neutralitzada, el poble mai oblidarà el foc que baixà amb ells.
